Extracte del text de Almudena Vigil a Expansioni.com
Els concursos públics, l’accés a oposicions o els beneficis socials en l’àmbit laboral es veuen afectats en ocasions per mesures que tracten d’afavorir una major representació femenina.
Una resolució del Tribunal Administratiu Central de Contractes Públics de Navarra ha considerat discriminatori que, a l’hora d’adjudicar un contracte públic, es pugui donar una major puntuació a un equip format íntegrament per dones. El cas tenia a veure amb un contracte licitat per un ajuntament en el qual s’atorgava una millor valoració a les ofertes en què l’equip el formaran dues dones enfront del supòsit en que fos un home i una dona.
El tribunal administratiu rebutja aquesta discriminació positiva, assenyalant que «no es justifica en l’expedient que la contractació de dones suposi una millora en la prestació del servei, quan és un criteri que suposa 25 punts sobre un total de 100». I afegeix que al·legar que en el sector en què s’enquadra la licitació hi ha una infrarepresentació de dones «no justifica l’establiment d’un criteri d’adjudicació que no està relacionat amb l’objecte del contracte».
Són moltes les sentències que han abordat casos en què s’ha qüestionat la discriminació positiva cap a les dones. En general, la Justícia reconeix aquest tipus de mesures que afavoreixen la presència femenina, sempre que s’apliquin en cas d’igualtat de mèrits entre candidatures. Així es veu, per exemple, en una sentència del Tribunal Suprem (TS) que va estudiar un cas en què un concurs per a l’adjudicació d’unes obres de la Junta d’Extremadura incloïa un criteri en atenció al percentatge de personal femení fix en l’empresa .
El TS va recolzar la sentència d’instància que va declarar vàlida aquesta puntuació relativa al percentatge de presència femenina, però matisant que s’ha d’aplicar «amb posterioritat a l’aplicació dels criteris objectius que han de decidir l’adjudicació», com a preferència per a resoldre un empat.
També el Tribunal de Justícia de la UE s’ha pronunciat en aquesta línia. En una sentència en la qual es qüestionava l’adjudicació d’una plaça de professor en una universitat sueca a una dona, tot i tenir menys mèrits que un home que optava al mateix lloc, ha assenyalat que «a un candidat pertanyent al sexe infrarepresentat pot concedir la preferència enfront d’un competidor del sexe oposat, sempre que posseeixin mèrits equivalents «.