El Tribunal Suprem (TS) admet que la parella de fet de l’hereu pugui intervenir com a testimoni instrumental en els testaments oberts atorgats davant notari. En una sentència, de 19 d’octubre, rebutja aplicar de forma anàloga la prohibició per al cònjuge de la persona designada com a hereu pugui participar en aquests procediments, tal com estableixen els articles 682 i 697 del Codi Civil (CC) en el litigi, la néta dels testadors va reclamar que declarés la nul·litat dels seus respectius testaments, en haver actuat com a testimoni instrumental dels mateixos la parella de fet de la seva mare, l’hereva.
El jutjat de Primera Instància va admetre la demanda. Va argumentar que, en redactar l’article 682 del CC, el legislador pretenia impedir que la voluntat del testador es pugui veure alterada per la intervenció de testimonis amb algun tipus d’interès directe o indirecte en el testament. I va afegir que la finalitat de la norma té el mateix sentit si es tracta del cònjuge o la parella sentimental estable i que les interpretació de les normes s’ha de fer d’acord amb el context social.
L’Audiència Provincial (AP) de Sevilla va admetre el recurs d’apel·lació i va revocar la sentència d’instància. Va al·legar que no es pot fer una interpretació analògica de la prohibició de l’article 682 i, a més, ha subratllat que el Codi Civil estableix el respecte a la voluntat expressada del testador, llevat que aparegui clarament que aquesta va ser una altra -article 675-.
La demandant va recórrer en cassació la resolució, incidint en l’argument que la interpretació del CC s’ha d’adaptar a la realitat social.
Figures diferents
El ponent, el magistrat Orduña Moreno, rebutja que sigui procedent realitzar una interpretació analògica entre el cònjuge i la parella de fet, «ja que es tracta de figures o instituts diferenciats en la seva regulació jurídica».
També descarta fer una interpretació extensiva basada en la realitat social i adverteix que el legislador ha evitat una «equiparació general» de tots els efectes jurídics dels matrimonis i les unions de fet, i raona que tan sols hi ha pronunciaments particularitzats en alguns àmbits en els que sí que és oportuna tal equiparació.
Finalment, també estableix que és aplicable el principi favor testamenti. «S’ha de donar prevalença a la voluntat realment volguda pel testador enfront de la rigidesa o sacralització de solemnitats i formes que, només per necessitats de seguretat jurídica, imposen certes restriccions o limitacions a l’eficàcia de la declaració testamentària feta», assevera Orduña Moreno.
Per tot això el TS rebutja el recurs de cassació i confirma la sentència d’apel·lació.